[tot el que resta]  

tfg
creació visual
2025
CAT_ Aquest projecte parteix d’un buit, d’una absència difícil de narrar, la pèrdua d’un pare. «tot el que resta» és un exercici de memòria impedida, que es construeix des de la fragmentació i els silencis. A través de la recuperació d’un arxiu, fotografies, cintes antigues i nou metratge, es construeix una narració en una peça audiovisual on la matèria dels suports obsolets esdevé una resistència contra l’oblit accelerat. No es pretén reconstruir, sinó fer presència en l’absència. Aquest projecte és, alhora, un intent de retenir i una acceptació de la pèrdua, un lloc on recordar és també una forma d’aprendre a perdre sense desaparèixer.
ESP_ Este proyecto parte de un vacío, de una ausencia difícil de narrar, la pérdida de un padre. «tot el que resta» es un ejercicio de memoria impedida, que se construye desde la fragmentación y los silencios. A través de la recuperación de un archivo, fotografías, cintas antiguas y nuevo metraje, se construye una narración en una pieza audiovisual donde la materia de los soportes obsoletos devienen una resistencia contra el olvido acelerado. No se pretende reconstruir, sino hacer presencia en la ausencia. Este proyecto es, a la vez, un intento de retener y una aceptación de la pérdida, un lugar donde recordar es también una forma de aprender a perder sin desaparecer.





cat_ La nostàlgia ens fa creure que podem tornar enrere, que podem recuperar moments i persones a través de la memòria. Però, fins a quin punt és real aquesta idea? En aquest projecte, parteixo d’aquesta necessitat de reconstruir records quan la memòria es veu impedida. En el context familiar, els records no sempre són accessibles i, sovint, tampoc es volen recordar. Els silencis, les omissions i les absències construeixen un buit des del qual també intento donar forma a la memòria. Hi ha un pes en els arxius inaccessibles, en les imatges que conserven una presència que ja no hi és, i en tot allò que inevitablement ha estat esborrat per la mateixa fragilitat del record.

En aquest TFG, he donat forma a una peça audiovisual experimental a partir de la recuperació de material d’arxiu i de la creació de nou metratge. A través de la intervenció i manipulació d’aquestes imatges, reflexiono sobre aquests impediments en la memòria. No només buscant explorar la dialèctica entre recordar i oblidar, sinó també la manera en què confabulem la memòria d’algú en la seva absència i com la nostàlgia influeix en aquest procés. A través de la imatge, convido a pensar en tot allò que intentem retenir i en tot allò que, inevitablement, perdem.



esp_ La nostalgia nos hace creer que podemos volver atrás, que podemos recuperar momentos y personas a través de la memoria. Pero, hasta qué punto es real esta idea? En este proyecto, parto de esta necesidad de reconstruir recuerdos cuando la memoria se ve impedida. En el contexto familiar, los recuerdos no siempre son accesibles y, a menudo, tampoco se quieren recordar. Los silencios, las omisiones y las ausencias construyen un vacío desde el cual también intento dar forma a la memoria. Hay un peso en los archivos inaccesibles, en las imágenes que conservan una presencia que ya no está, y en todo aquello que inevitablemente ha sido borrado por la misma fragilidad del recuerdo.

En este TFG, he dado forma a una pieza audiovisual experimental a partir de la recuperación de material de archivo y de la creación de nuevo metraje. A través de la intervención y manipulación de estas imágenes, reflexiono sobre estos impedimentos en la memoria. No solo buscando explorar la dialéctica entre recordar y olvidar, sino también la manera en que confabulamos la memoria de alguien en su ausencia y como la nostalgia influye en este proceso. A través de la imagen, invito a pensar en todo aquello que intentamos retener y en todo aquello que, inevitablemente, perdemos.



MEMÒRIA IMPRESA TFG: